x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

17-A

El pare del nen de 3 anys vinculat a Llimiana mort en l'atemptat de la Rambla no va a l'homenatge per la "hipocresia" dels polítics

Actualitzada 17/08/2022 a les 16:13

Víctimes del 17-A retreuen la "falta de suport" de les autoritats en el cinquè aniversari

Javier Martínez, en una fotografia a Llimiana, al Pallars Jussà.

Javier Martínez, en una fotografia a Llimiana, al Pallars Jussà.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Javier Martínez, en una fotografia a Llimiana, al Pallars Jussà.

SEGRE

Cinc víctimes de l’atemptat de la Rambla de Barcelona del 17 d’agost de 2017 han explicat que no s’han sentit avalats per part de les administracions catalanes ni del Govern central, i asseguren que els "persegueix el soroll de la furgoneta" cinc anys després. Tres de les víctimes, que es trobaven passejant pels laterals de la Rambla quan va tenir lloc l’atropellament massiu, han retret la "falta de suport" per part de les administracions i han assegurat que la sentència les reconeix com a víctimes i que pateixen estrès posttraumàtic.

En una entrevista a Europa Press, el pare de Xavi, el nen de tres anys vinculat a Llimiana que va morir atropellat per la furgoneta a la Rambla, Javier Martínez, ha dit que han rebut poca ajuda i que "s’ha de buscar la veritat del que va passar". "Cap polític ni institució no ha vingut a buscar-nos. Si he parlat amb ells ha estat perquè els hauré jo buscat. No els interessa, no volen saber la veritat. Ens han oblidat", ha lamentat.

No assisteix al cinquè acte d'homenatge

Martínez ha assegurat que no ha assistit al cinquè acte d’homenatge dels atemptats de La Rambla perquè s’ha cansat "de la hipocresia, de fer el pena, dels polítics i de la mala atenció". "M’he cansat que no hagin fet res. Vull acció, que em truquin per fer coses. M’hauria agradat que la mort del meu fill hagués servit per millorar protocols. No vull veure’ls la cara ni saber res de la hipocresia", ha conclòs.

Ha recomanat a les persones amb una vivència similar que busquin ajuda psicològica i advocats des d’un primer moment: "És molt important durant els primers mesos moure les denúncies i rebre atenció mèdica i psicològica, perquè si no al cap d’un any et diuen que s’ha passat el termini i no et reconeixen com a víctima".

"Víctima de la burocràcia"

Una altra víctima de l’atemptat, Miguel López, en cadira de rodes per un accident previ, ha explicat en una entrevista a Europa Press que estava passejant amb la seua filla per la Rambla quan va sentir crits i va veure vindre la furgoneta cap a ells: "Des del primer moment vaig saber que era un atemptat, ho tenia claríssim".

Ha expressat que durant els segons posteriors al pas de la furgoneta va patir "una espècie de terror i de fredor", i provant d’escapar-se del lloc va acabar en un hotel proper al mercat de la Boqueria, en el qual es van refugiar moltes altres persones. López ha agraït el gest d’una dona del mercat que li va donar un préssec a la seua filla per tranquil·litzar-la, a la recepcionista de l’hotel que els va deixar amagar-se en una habitació i a un altre jove que els va portar amb taxi a ell i a la seua filla fins la seua casa, on "va començar l’altre calvari".

"Al principi estava com en un núvol, amb adrenalina, en bucle escoltant el soroll del motor de la furgoneta que ve cap a tu. Feia salts al llit mentre dormia. Uns dies esprés vaig estar com flotant, assimilant tot el que havíem viscut. Després em vaig ensorrar, només plorava, i vaig demanar ajuda psicològica. Això no ho pots oblidar mai, no hi ha dia en què no deixis de pensar en això, vius amb això, és com una ferida", ha explicat.

Ha assegurat que abans de l’atemptat havia presenciat altres accidents, i ha manifestat: "Són coses dures, però no és el mateix. No és el mateix veure algú que està matant i veure les conseqüències i aquest horror. Veure’t perdut i pensar què passarà".

Ha qualificat de nul el suport rebut per part de les administracions i els polítics: "Que continuïn fent el que vulguin, però que es treguin d’una vegada la paraula de víctimes de la seua boca. Oblidar-vos o fer alguna cosa. Ets víctima per haver estat allà i a més ets víctima de la burocràcia". "No vull que em feu l’onada, quina necessitat tinc que me la feu? Simplement vull escoltar que sou aquí, que ens ajudeu," ha conclòs.

Temes relacionats
Descobrir
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre