x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Cuina de confinament

  • José Zafra Lara
Actualitzada 07/07/2020 a les 15:59

 

Aquest relat participa al concurs de Relats del Confinament del diari SEGRE.
Vota'l perquè aconsegueixi el premi del públic!

- Soc en Vico, com et dius?

- Em dic Vicobi.

- En realitat jo també sóc Vicobi però m’agrada més Vico, no sé per què ara que hi ha tants naixements, a tothom li posen el mateix nom, si tots som diferents.

- Tens raó, és com si tots aquests éssers humans tinguessin el mateix nom, jo els anomenaria “Parasitoide” perquè són semblants a nosaltres, alguns s’aprofiten i infecten amb la cobdícia i amb el seu individualisme, per mirar de viure sense importar-los el mal que fan.

- Saps què la majoria en comptes d’unir-se per aconseguir millores en la forma de viure i de gaudir de la vida, es posen a investigar com matar més eficientment altres éssers? En lloc d’emprar aquesta energia i temps en la lluita contra altres malalties o fer un món més equilibrat i equitatiu, és a dir, més natural tal com fan la terra i les plantes que cooperen entre elles. És clar que tot això és el que penso jo, un ésser acel·lular, que ni tinc cervell ni sentiments, només ADN o ARN, envoltats de proteïnes i l’instint de supervivència.

Tot es va acabar després del tro-esternut com una sotragada violenta d’un cop de mar, aigua i vent tal com una tempesta tropical.

Van anar a xocar contra una mena de paret que era una xarxa de cotó, es quedaren enganxats amb les punxes que els sortien del cos rodó. Van caure en un parany i encara no havien pogut infectar cap cèl·lula d’aquell ésser que tant els hi havia costat d’entrar per la boca i ara estaven atrapats sense poder ni bellugar-se.

- Vico, tant de gust.

- El plaer ha sigut meu d'haver-te conegut Vicobi.

Unes pinces gegants els van agafar, primer un i després l’altre, els van deixar sobre d’una planxa d’acer-inox lluenta amb una forta olor d’alcohol, van intuir un reflex d’un voraviu blau fred i van sentir dos cops circulars com d’una katana màgica. Els havien pelat, sense pell ja no tenien punxes, ja no podien infectar ningú. Els van empènyer dins d’un bol on hi havia altres vicobis com ells, els va caure com una neu salada a sobre i després unes rodanxes de ceba de figueres, uns trossets de bitxo campaneta vermell super picant, una mica de pebre i un rajolí d’oli d’oliva verge del primer raig.

Primer plat pel concurs preparat pels professionals d’alta cuina, pèsols microscòpics picants de proximitat a menys d’un metre.

 

Aquest relat participa al concurs de Relats del Confinament del diari SEGRE.
Vota'l perquè aconsegueixi el premi del públic!

 

 

Temes relacionats
Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre