El Soleràs - Escoltem les propostes de la gent i les assumim

L’empenta que té el poble del Soleràs la dona la seva gent”, afirma l’alcalde, Jordi Sarlé. Es tracta de “gent treballadora i emprenedora que sap adaptar-se als canvis que la mateixa evolució demana” per “no quedar-se endarrerits en l’activitat que estan desenvolupant, activitat agrícola i ramadera la gran majoria”, remarca. Fet i fet, gent que col·labora amb les associacions que hi ha al poble, com ara l’Associació de Dones, els Jubilats, l’Aula d’agricultura o l’Associació de Joves.., “associacions que organitzen moltes activitats per als socis i sòcies i per al poble en general”, assegura.

Davant d’aquesta vitalitat associativa, “l’ajuntament ho té fàcil: escoltar les propostes de la gent i de les associacions, prioritzar-les i assumir-les en el grau que es pugui”, així com “tirar endavant les propostes amb què ens vam presentar a les eleccions”.

Propostes força de les quals s’han pogut materialitzar. En aquest sentit, en els darrers sis anys s’ha procedit a “asfaltar els carrers que estaven més deteriorats així com millorar els camins veïnals, una actuació que cal fer cada any”, desgrana Sarlé. Una altra actuació ha estat la instal·lació de sis punts wifi, finançada amb subvenció europea. I s’ha construït la sala de vetlla, atenent “una vella reivindicació”. D’altra banda, a hores d’ara s’està duent a terme una ampliació de la teulada a l’edifici de les piscines per “augmentar la zona d’atenció al públic del bar”, apunta.

I, vinculat a la memòria història, ha agafat embranzida el projecte Fosses, “una actuació no prevista, però que vam assumir amb força”, assenyala Sarlé. L’embrió de tot plegat es remunta al 2017, quan es van trobar al cementiri vell les restes de més de 130 cossos enterrats durant la Guerra Civil, provinents dels dos hospitals habilitats al poble. “Ara, també amb subvenció europea les deixarem en condicions de ser visitades”, explica.

Per als propers anys 2022-2023 preveuen diverses actuacions. D’una banda, “passar a led tot l’enllumenat públic”. De l’altra, habilitar “un aparcament per a caravanes amb connexió d’aigua i llum” que permeti atraure visitants a la zona. També planegen construir “un magatzem municipal per a l’ajuntament i les associacions”, així com procedir a la “reforma completa del vas de la piscina del poble”, comenta.

Tota una sagnia en l’entorn rural és el despoblament. Per evitar-ho, “els ajuntaments de pobles petits depenem de decisions externes contra les quals poca cosa podem fer”. Tanmateix, “aniria bé tenir una bona xarxa de carreteres, bones connexions de telefonia mòbil i internet i un pla urbanístic adequat al poble”, així com “convèncer els propietaris de cases buides que les lloguin o venguin”, reflexiona Sarlé.

Problema afegit és l’insuficient finançament. “El Soleràs pertany al grup de pobles, que els regidors de l’ajuntament, entre nosaltres, en diem “pobles desgraciats”, ja que no tenim cap ingrés extraordinari, com podria ser per tenir instal·lats molins o per passar-hi l’autopista, que ens augmenti la recaptació i poder gaudir d’un pressupost més generós”, emfatitza. “Els nostres ingressos són l’IBI urbà i rústic, i com que el terme és petit, l’IBI rústic també ho és”.

També ingressem alguna quantitat “pel permís de circulació dels cotxes i poca cosa més”, però “quan demanem una subvenció, com que tots els municipis són tractats igual i cap subvenció té en compte el pressupost del municipi, si no pots assumir el percentatge que no cobreix la subvenció, doncs has de renunciar-hi, per molt greu que et sàpiga”, adverteix.