x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Guillem Casadesús: "Mart podria assegurar la nostra continuïtat com a espècie"

  • MAR GRAU
Actualitzada 23/01/2023 a les 13:09

Guillem Casadesús, cerverí nascut l'any 1999, és enginyer aeroespacial i ara realitza un màster a la Universitat de Stanford. Ens explica els seus projectes en matèria espacial.

“mART PODRIA ASSEGURAR LA NOSTRA CONTINUÏTAT”

“mART PODRIA ASSEGURAR LA NOSTRA CONTINUÏTAT”

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© “mART PODRIA ASSEGURAR LA NOSTRA CONTINUÏTAT”

GUILLEM CASADESÚS

Ha estudiat el grau d’Enginyeria de Tecnologies Aeroespacials i el grau d’Enginyeria de Telecomunicacions al Centre de Formació Interdisciplinària Superior (CFIS) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Gràcies a aquest programa, ha pogut realitzar el Treball de Final de Grau al Massachusetts Institute of Technology (MIT) de Boston, amb el finançament de la Fundació Privada Cellex. Apassionat pel món aeroespacial i per la robòtica des de ben petit, acaba de guanyar una competició organitzada per la NASA sobre com fabricar combustible a Mart. Una ment privilegiada de 23 anys que, com molts dins d’aquest sector, ha hagut de marxar a l’estranger per seguir-se formant. 

D’on surt la vocació tecnològica? A l’institut, quan vaig descobrir el món de la robòtica. Allà, amb catorze anys, vaig construir el meu primer robot autònom. Això em va permetre continuar submergint-me en aquest món i construir després un robot humanoide que vaig poder presentar en diferents ciutats d’Espanya i en una fira de ciència al Brasil.

Per triomfar en aquest món és necessari marxar a l’estranger? Crec que en general és més complicat triomfar en el món científic i tecnològic quedant-se aquí, tant en l’àmbit acadèmic com professional, per això la tendència és aprofitar les condicions laborals i oportunitats d’altres països.

Quan ho vas assumir? Quan vaig anar a fer quart d’ESO als Estats Units vaig tenir el meu primer contacte amb universitats americanes. Vaig visitar el centre de la NASA on es va construir el rover Curiosity, just quan havia detectat les primeres molècules orgàniques a Mart. Al tornar a casa ja tenia la idea fixada d’estudiar als Estats Units.

Tan fixada que acabes de guanyar un concurs d’estudiants precisament organitzat per la NASA. La idea és desenvolupar conceptes innovadors per millorar la capacitat d’operar a la Lluna, Mart i més enllà. Concretament, amb l’equip del Massachusetts Institute of Techonology (MIT) vam dissenyar una missió per produir combustible coet a Mart a partir de recursos locals, ja que per a la primera missió tripulada de la NASA a Mart serà fonamental aprendre a collir els recursos locals per no haver-los de portar de la Terra. El nostre projecte descriu un sistema en què parelles de BART i MARGE viatgen al voltant de Mart: BART s’encarrega dels aspectes de producció, emmagatzematge i distribució del combustible, i MARGE li proporciona energia. Vam ser primer premi de la competició, i també premi al millor tema.

Què són BART i MARGE? És un concepte del MIT que es compon de dos tipus de camions grans integrats i totalment mòbils que no tenen planta central de producció, i això permet una fàcil escalabilitat de l’arquitectura i, al ser totalment mòbils i integrats, tenen la flexibilitat per produir combustible allà on es trobin les millors reserves de gel, i després lliurar-lo on sigui necessari.

Per què és important poder anar a Mart? Perquè la història demostra que la vida contínua a la Terra no està garantida, i convertir-nos en una espècie multiplaneta podria assegurar la nostra continuïtat. A més, els humans a Mart podrien fer descobriments científics molt més ràpid que els robots.

Has realitzat un projecte al MIT sobre constel·lació de satèl·lits. La comunicació per satèl·lit té un gran nou impuls en forma de desenvolupament d’una nova generació de constel·lacions de satèl·lits per satisfer la necessitat de la societat d’estar cada vegada més connectats. El projecte se centra en com fer servir la tecnologia d’aquests satèl·lits de la forma més eficient per poder oferir millors serveis a un major nombre d’usuaris i amb preus més assequibles. Concretament, la meva part tracta sobre com utilitzar la freqüència disponible per connectar els usuaris d’avions o vaixells. En conseqüència, fent servir mètodes com aquest serà possible gaudir de connexions a internet en un avió similars a les que es tenen a casa. Al setembre ho vam presentar al 73è International Aeronautical Congress de París.

Com s’ofereix internet a través dels satèl·lits? Hi ha tres maneres d’utilitzar una xarxa de satèl·lits. La primera és col·locar una antena en una torre de mòbil que dona cobertura a diferents usuaris, utilitzant els satèl·lits per transmetre les dades amb la xarxa de l’operador, en lloc de fibra òptica, microones o enllaços de cable que s’utilitzen normalment. La segona és que les llars i les empreses tinguin les seves pròpies terminals de terra, que són antenes més petites i econòmiques que es poden comunicar directament amb els satèl·lits. Finalment, la tercera opció és que els vehicles tinguin instal·lades aquestes terminals, cosa que és important per vaixells, avions o, fins i tot, cotxes sense conductor, que hauran de transmetre i rebre grans volums de dades en àrees que poden no estar adequadament cobertes per les xarxes cel·lulars terrestres.

Creus que serà possible que hi hagi internet a cada racó del planeta? Sí, i és una realitat molt pròxima, ja que s’estan posant en òrbita constel·lacions que proporcionaran cobertura global. Això vol dir que a tot arreu, amb petites antenes, es podrà tenir una connexió a internet com la que gaudim a casa.

Canviarà molt les nostres vides? La nova generació de constel·lacions de satèl·lits portarà una revolució tecnològica en moltes àrees de les nostres vides. En primer lloc, ajudaran a satisfer la necessitat d’estar connectats, la qual s’ha fet encara més evident durant la pandèmia, fent arribar connexió a internet a zones on la comunicació mitjançant infraestructures terrestres no és possible. A més, es millorarà la logística del transport autònom, tant de mercaderies com de persones; es facilitarà l’expansió d’internet de les coses i, fins i tot, s’ajudarà al desenvolupament de noves aplicacions com la telemedicina.

Quin és el teu pla de futur? Amb la beca de la Fundació La Caixa començaré el màster d’Enginyeria Aeroespacial a la Universitat de Stanford de Califòrnia, després m’agradaria fer un doctorat i finalment, acabar treballant en una agència d’exploració espacial, com la NASA o l’Agència Espacial Europea. Tinc ganes de formar part dels projectes que fan possible moments històrics que han marcat generacions, com la imatge en blanc i negre de Neil Armstrong baixant les escales del mòdul lunar Apol·lo 11 el 1969, quan es va convertir en el primer ésser humà a trepitjar la Lluna.

Et planteges poder tornar a Cervera? En un futur llunyà segur que voldré tornar cap aquí, però això serà molt més endavant. El sector espacial està agafant empenta tant a Catalunya com a Europa i estan apareixent indústries petites i start-ups, mentre que abans tot estava en mans de quatre grans empreses o agències espacials.

Temes relacionats
Descobrir
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre