x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Obtenen per primera vegada a Espanya l'"or negre" que necessiten els mòbils

  • EFE
Actualitzada 07/02/2020 a les 11:02
Fragment de coltan (niobi i tàntal), vist al Laboratori de Microsccopía del Centro Nacional de Investigaciones Metalúrgicas del Consejo Superior de Investigaciones Científicas

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Fragment de coltan (niobi i tàntal), vist al Laboratori de Microsccopía del Centro Nacional de Investigaciones Metalúrgicas del Consejo Superior de Investigaciones Científicas

CSIC

Un equip de científics ha aconseguit obtenir, per primera vegada a Espanya, dos materials (el nobio i el tàntal) considerats com l’"or negre" per a la fabricació dels telèfons mòbils i l’adquisició dels quals està relacionada en altres llocs del món a l’explotació infantil i als conflictes bèl·lics. Investigadors del Centre Nacional d’Investigacions Metal·lúrgiques (CENIM) han desenvolupat un procediment per recuperar estany d’una mina de la província d’Orense i extreure, de l’escòria resultant en aquest procés, els dos metalls més valorats per la indústria tecnològica per les seues propietats químiques. Es tracta, segons ha informat aquest dimecres el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), dels primers compostos d’aquestes matèries primeres que s’han sintetitzat a Espanya en la primera i única mina per a la seua extracció que hi ha a Europa.

"El coltan, terme col·loquial per denominar la barreja en proporció variable de columbita i tantalita, és un mineral relativament escàs que conté niobi i tàntal i forma part dels minerals estratègics per a la Unió Europea per les seues propietats per fabricar la majoria dels dispositius electrònics que ens envolten, des de telèfons mòbils a consoles de videojocs", ha explicat Félix Antonio López, investigador del CENIM.


López lidera el projecte "Estannio" –en col·laboració amb les empreses Strategic Mineral i Krown–, que busca dissenyar processos per aprofitar els residus miners de la mina de Penouta, al llogaret de Viana do Bolo (Ourense), l’única mina d’Europa en la qual s’exploten aquests minerals estratègics.

El CSIC ha recordat aquest dimecres en una nota de premsa que l’empresa Rumasa va explotar aquest jaciment fins el seu tancament el 1982, la qual cosa va provocar una gran quantitat de residus que contenen aquests valuosos minerals.

El ràpid augment de la demanda i el fet que la seua obtenció en altres llocs del món està vinculada a l’explotació infantil i als conflictes bèl·lics, com el Congo, han convertit en "essencial" trobar una alternativa que permeti obtenir aquests minerals en zones lliures de conflictes.

El director de Strategic Minerals, Francisco Polonio, ha subratllat que des que l’empresa minera va reprendre l’activitat fa uns mesos s’estan processant les basses i runams de l’antiga mina i s’està iniciant l’explotació del jaciment a cel obert, d’on s’extreuen estany, tàntal i niobi, i addicionalment quars, feldspat i mica.

A partir dels minerals extrets a la mina, un equip d’investigadors del CENIM ha desenvolupat un procés que permet obtenir estany d’alta puresa i posteriorment, de l’escòria resultant, compostos de niobi i tàntal. "El niobi i el tàntal són dos elements amb molta afinitat química i la seua separació selectiva és complicada; per a això, hem de separar primer l’estany i després aplicar un procés laboriós per obtenir sals comercials tant de niobi com de tàntal, i fer-ho a més amb rendiments i pureses atractives per a la seua explotació comercial", segons l’investigador del CSIC Félix Antonio López.

Els científics han desenvolupat una sèrie de processos químics amb què aconsegueixen separar aquests valuosos metalls i assolir una qualitat comercial que no es pot aconseguir amb els mètodes tradicionals, ha informat el CSIC.

"Hem obtingut lingots d’estany amb una puresa del 95 per cent i les primeres de sals de niobi i tàntal amb una qualitat comercial de fins un 97 i un 99 per cent, respectivament", ha precisat l’investigador.

La vida útil de la mina serà d’entre 35 i 40 anys, com a mínim, i a diferència d’altres projectes, els treballs a la mina de Penouta no han generat cap rebuig social, ja que la seua reactivació ha generat ocupació en el municipi.

Tampoc no existeix risc mediambiental, ja que "el procés d’obtenció dels concentrats no l’implica", ha informat el director de Strategic Minerals.

Dins del projecte "Estannio" s’ha instal·lat una planta comercial de fusió per a l’obtenció d’estany a Salamanca i una planta pilot hidrometalúrgica d’obtenció de niobi i tàntal en el CENIM.

El CSIC ha destacat que aquesta és la primera explotació comercial que produeix els tres elements simultàniament, i ha informat que el projecte estudiarà també la possible obtenció de metalls de terres rares, principalment ceri i lantà, considerats també estratègics per a Europa.

Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre