x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Agricultura i canvi climàtic

  • REDACCIÓ XXII
Actualitzada 25/03/2020 a les 18:02

Entrem a l’Escola Superior d’Enginyeria Agrària (ETSEA) de la Universitat de Lleida per saber com s’avança en les noves tècniques agrícoles que ajuden a mitigar els efectes del canvi climàtic

Agricultura i canvi climàtic. Investigacions des de Lleida per adaptar-nos a un clima canviant

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Agricultura i canvi climàtic. Investigacions des de Lleida per adaptar-nos a un clima canviant

L ’agricultura és l’activitat humana amb què es produeixen principalment els aliments. És sobretot a l’aire lliure i condicionada pel clima, un conjunt de les condicions atmosfèriques d’una zona que determinen l’ambient i els factors per al desenvolupament de la vida. Aquestes condicions tenen un patró definit, i el canvi climàtic es refereix a les anomalies d’aquest patró. Des de fa dècades hi ha alertes de les anomalies climàtiques, com “El Niño”. El que quedava en un passat llunyà, ara s’ha convertit en un tema global. El canvi climàtic és una realitat constatada científicament. El clima mediterrani característic de la nostra zona té un patró anual bastant variable. Cal no confondre aquesta situació habitual (períodes secs alternats amb pluges intenses) amb l’impacte del canvi climàtic (elevació de la temperatura i agreujament de fenòmens extrems). El canvi climàtic actual està relacionat amb l’augment de la temperatura, degut a l’increment de les concentracions d’alguns gasos a l’atmosfera, com ara el diòxid de carboni (CO2), l’òxid nitrós (N2O) i el metà (CH4). En una correcta concentració, tots ells contribueixen al manteniment d’una temperatura que suporta la vida al planeta.

El coneixement i la formació en les ciències agràries

A l’Escola Superior d’Enginyeria Agrària (ETSEA) de la Universitat de Lleida s’estudien els coneixements i tècniques de les Ciències Agràries. Una escola dirigida sempre cap a la formació, investigació i transferència de coneixements a la societat, i al sector agrari en particular. Els graus, màsters i la formació de postgraduats i doctors generen professionals tècnics i científics que es despleguen per tots els sectors socials. En totes les titulacions s’estudia el clima i els seus efectes, la generació de tècniques perquè els cultius i els animals puguin desenvolupar-se de forma òptima.

Impacte del canvi climàtic en l’Agricultura

Un dels efectes més importants del canvi climàtic és l’elevació de les temperatures, que no afecta de la mateixa manera arreu del planeta. A casa nostra influeix en l’avançament del desenvolupament dels cultius, la incidència d’algunes plagues i malalties i, en general, una reducció del rendiment. Un altre dels efectes importants és la reducció de la quantitat de pluja i la irregularitat en la seva distribució, amb fenòmens torrencials més forts seguits de sequeres més llargues i intenses que afecten negativament la producció agrària. Ja que l’aigua és i seguirà sent un factor cada vegada més limitat, hem de donar especial atenció a l’optimització del seu ús, tant en agricultura com en la resta d’activitats humanes. El sòl, que és la matriu on s’emmagatzemen l’aigua i els nutrients, necessita una protecció específica contra l’erosió i la degradació.

L’agricultura com a generadora i mitigadora del canvi climàtic

Segons l’IPCC (Panell Internacional del Canvi Climàtic), la generació d’electricitat, el transport i la indústria sumen més d’un 60% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, mentre que l’agricultura i la ramaderia hi contribueixen entre un 12 i 14%. El diòxid de carboni (CO2) és el gas més abundant en les emissions globals, però l’agricultura no n’és la principal contribuïdora. En canvi, l’òxid nitrós (N2O) es genera per l’ús dels fertilitzants nitrogenats, purins i fems. El metà (CH4) bàsicament es genera per l’activitat ramadera i el cultiu en arrossars i zones inundades. L’activitat agrícola pot actuar com a mitigadora de les emissions que causen el canvi climàtic. D’entrada, la producció de vegetals implica la captura de CO2 de l’atmosfera mitjançant la fotosíntesi. En la mesura que aquest CO2 capturat es pot emmagatzemar al sòl hi haurà una reducció de la concentració de CO2 a l’atmosfera. Això es pot aconseguir a llarg termini, a través de la incorporació de les restes de collita en el sòl en forma de matèria orgànica. Així mateix, una optimització en les pràctiques agrícoles i ramaderes relacionades amb la fertilització mineral, l’ús de purins i fems, i el maneig dels seus llocs d’emmagatzemament també contribuirà a la reducció d’emissions de N2O i CH4. Comparat amb l’efecte mitigador, s’està dedicant poca atenció a l’adaptació al canvi climàtic. Hi ha diverses estratègies i tècniques per a l’adaptació de la producció agrícola al canvi climàtic. Per exemple es poden anomenar l’obtenció de varietats adaptades i amb resistències específiques, o bé l’ús de pràctiques agrícoles per optimitzar l’ús de l’aigua i del sòl.

Coneixement i recerca

Per abordar el problema i desenvolupar solucions cal generar coneixement amb dades concretes per dissenyar les estratègies òptimes i sostenibles per a les nostres condicions. Per tant, és important fer recerca i desenvolupament de tècniques per a la mitigació i adaptació al canvi climàtic. Aquestes tècniques inclouen els usos del sòl (reducció del conreu i maneig del guaret), les tècniques de fertilització (productes, dosis i aplicacions), el maneig del reg (tipus i dosis), o la diversificació i rotació de cultius. Sempre incloent aspectes en sostenibilitat econòmica, tecnològica i ambiental de forma integradora. //

Metodologia

Agricultura i canvi climàtic. Investigacions des de Lleida per adaptar-nos a un clima canviant

En l’estudi de l’efecte de les pràctiques agrícoles sobre el canvi climàtic és fonamental valorar la capacitat de segrest de carboni (C) orgànic (segrest de CO2) en sòls agrícoles i forestals. Amb aquest objectiu s’està estudiant des de fa bastants anys de quina manera diverses tècniques per al conreu del sòl i fertilització amb nitrogen afecten aquest contingut. Per fer-ho utilitzem camps experimentals de llarga durada (més de 10 anys) on es mesuren moltes variables, entre les quals hi ha el contingut en C orgànic allotjat en la matèria orgànica del sòl. En la figura s’observa com, amb les pràctiques de no conreu, el sòl té més contingut de C orgànic que el conreu intensiu, després de més de 15 anys d’un experiment comparatiu de sistemes de correu de sòl i fertilització nitrogenada a Agramunt (Lleida). Les lletres majúscules A i B determinen la comparació de sistemes de conreu amb anàlisis estadístics adequats. Així mateix s’observa com la fertilització nitrogenada afecta també al contingut de C orgànic i per tant al segrest de C al sòl. En el cas del conreu intensiu, la fertilització nitrogenada no té un impacte important (les lletres minúscules són iguals per a tots els tractaments), però en el no conreu sí que hi ha un impacte (lletres minúscules diferents per a cada tractament). Així doncs s’observa com el no conreu amb dosi de fertilització ajustada als requeriments del cultiu seria la millor opció. Tot i que el tractament de no conreu a dosis excessives de fertilització nitrogenada també resulten en un contingut de C orgànic alt, caldria considerar en aquesta situació el risc de contaminació per nitrats que seria més alt que en la situació de dosis ajustades. 
Temes relacionats
Comenta el contingut

Més informació
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre