L’Alta Ribagorça és una comarca que s’ha convertit en una destinació molt especial a causa de la riquesa dels seus paisatges. Cims i valls, rius i llacs, aigües tranquil·les i turbulentes, prats i boscos, i una tradició arquitectònica romànica que l’ha portat a ser una parada clau per a tots aquells amants de l’art i la història. Considerada com una de les comarques més joves de Catalunya, data de l’any 1988, però ni el pas del temps ni la complicada situació geogràfica han impedit la prosperitat del territori. L’esquí, la pesca, l’escalada i el senderisme són algunes activitats estrella i converteixen la zona en una parada indispensable per a totes les famílies.
La comarca del Ripollès està formada per tres valls: la de Camprodon, la de Ribes i el Baix Ripollès. Per als amants del senderisme, hi ha centenars de rutes de muntanya i desenes de cims de gairebé 3.000 metres per coronar. Tot això entre camps i camps de pastura, masies, i pobles habituats al fred. D’aquí en surt una gastronomia propera a base de bolets, embotits i carn. El Ripollès és també el bressol de Catalunya on s’erigeix el monestir de Santa Maria de Ripoll.
Els Cingles de Bertí són el punt d’unió de tres comarques: el Moianès, Osona i el Vallès Oriental. Les cingleres separen la plana del Vallès de l’altiplà del Moianès i el sud d’Osona. Enmig de frondosos boscos de pi, roures i alzines, en una petita vall solitària i feréstega, hi apareix l’antic poble rural de Bertí, que dóna nom als cingles. Del clima que regeix les faldes de la zona, en surt el cultiu de l’olivera. Un arbre robust, senyorial i present a gairebé totes les cases.
Descobrim el Segrià, una zona de terres fèrtils i banyades per un llarg riu d’aigües tranquil·les, el Segre. Distingida com la comarca agrícola i ramadera més important de tot Catalunya, conté paisatges de camps de cereal i arbres fruiters, que li aporten una extensa gamma de colors. Els habitants dels municipis lleidatans conviuen en una zona de climes extrems, amb estius calorosos com el desert i hiverns freds i famosos per la seva boira espessa. Però això no els impedeix disfrutar dels espais naturals que tenen a tocar de casa, com la Reserva Natural d’Utxesa, ni tampoc de la gran gastronomia que defineix la plana.
El Bages és el cor de Catalunya. Fa quaranta milions d’anys estava submergit sota el mar Cantàbric. D’aquí en van sorgir inesgotables recursos geològics i miners com Montserrat i la Muntanya de Sal de Cardona. És també un territori ric en patrimoni històric i cultural amb esglésies romàniques i gòtiques com Santa Maria de la Seu de Manresa i Sant Benet de Bages. Tot això, entre hectàrees de vinyes que es cultiven i en surt vi amb denominació d’origen.
La Garrotxa és un mosaic de paisatges. Des de cel es poden comptar més d’una quarantena de volcans, imponents entre les planes i les valls. I des de la terra, les famílies pageses i agricultores compten diàriament fesols i preparen farinetes de fajol. Diuen que t’han d’haver sortit les dents en els conreus de la Garrotxa per entendre i estimar l’ofici de la terra. I a la capital de la comarca, a Olot, s’hi idea una de les arquitectures més interessants del món. L’avantguarda de l’arquitectura i la integració de les obres i intervencions a l’entorn fa que la Garrotxa sigui un dels epicentres d’aquest art.
Un riu petit i joganer dóna nom a la Vall del Corb, un territori que explica la seva història a través de les pedres que conformen els seus monestirs. Qualificada com a zona isolada i fèrtil, l’orde cistercenc va arribar-hi al segle XII, amb la idea de reconvertir la terra i crear un espai de reflexió i meditació. Al voltant d’una vintena de municipis conformen aquest paisatge de secà, a cavall entre quatre comarques catalanes –la Segarra, l’Urgell, la Conca de Barberà i les Garrigues–, unides pel curs de les aigües d’un riu de 57 quilòmetres de llarg. Patrimoni, naturalesa i art s’uneixen en una mateixa vall.
El Lluçanès és una comarca natural situada a l’oest d’Osona, a la Catalunya Central. Està enfilat dalt d’un altiplà, i hi ha més d’una desena de pobles que estan connectats per un fil invisible i feréstec. Tots amb la mateixa essència: una vida rural, pausada i senzilla. Una empremta que s’emmiralla a la cuina tradicional i catalana que s’hi fa, plena de productes de proximitat que dóna la mateixa terra. A l’estiu, sol. I a l’hivern fred i postals de llars de foc a tot drap.
L’Alt Urgell ens sorprèn amb paisatges de muntanya i zones rurals que semblen tretes d’un conte de fades. És coneguda com la segona comarca més gran de Catalunya i alhora com una de les menys poblades. És ben cert que el territori conté grans tresors naturals que no podem deixar passar per alt, com la serra del Cadí, una alta cinglera que s’aixeca imponent i és visible des de qualsevol punt de la vall. Les flors i plantes medicinals i aromàtiques són les protagonistes d’aquesta zona, coneguda principalment per la seva antiga tradició de l’ofici de trementinaire.
El Bisaura és una subcomarca que viu dia rere dia entre les comarques d’Osona, el Ripollès i la Garrotxa. Envoltat de muntanyes, el Bisaura s’erigeix entre els pobles de Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Santa Maria de Besora, Vidrà i Sora. Un territori connectat pel riu Ter i vigilat des de punts senyorials com el castell de Montesquiu i el castell de Besora. Els camps de pastura i les cases pairals són una postal en qualsevol època de l’any
Seguint el corrent de la Noguera Pallaresa i endinsant-nos en un sòl de relleu abrupte arribem al Pallars Sobirà, on ens espera un paisatge majestuós al bell interior dels Pirineus. Comarca on descansa la muntanya més alta de tot el territori català, la Pica d’Estats, i un dels parcs nacionals més visitats, el d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el qual acull caminates aptes per a tots els membres de la família. La gastronomia és un dels plats forts de la comarca, juntament amb activitats d’aventura a l’exterior. I els aficionats a la història hi trobaran una gran quantitat de monuments romànics i medievals on es pot llegir el pas del temps.
Tothom que viu o estima el Montseny té una font preferida. N’hi ha més de 900 i habiten entremig de boscos frondosos que fa centenars d’anys que creixen entre l’excepcional biodiversitat del Montseny. Una terra –monte signo– que esdevenia un far per als vaixells que volien tornar a Catalunya. Un massís de contrastos coronat pel Matagalls, el turó de l’Home i les Agudes, i a la seva falda uns boscos on a la nit es passegen les bruixes
La comarca més extensa de Catalunya s’estén entre paisatges agrícoles i vestigis d’un patrimoni cultural mil·lenari. A banda dels tresors que amaga l’Espai Trasmissor de Seró, la Baronia de Rialb compta amb més d’una vintena d’esglésies romàniques i el dolmen de Sòls de Riu, que es va salvar de negar-se sota el pantà de Rialb a costa de canviar d’emplaçament. Terra de transició entre la plana i els primers relleus pirinencs, la Noguera atresora una riquesa agroalimentària que es pot degustar en restaurants com Lo Ponts o el celler Rubió de Sòls. L’economia tradicional agrícola i ramadera es complementa avui dia amb el turisme d’interior.
La comarca natural del Collsacabra és un dels miradors més espectaculars de la Catalunya Central. És un territori de cingleres, falcades pel pantà de Sau i el santuari de Cabrera, el punt més alt de tot el massís. Al Collsacabra, a més, hi trobem pobles on el temps no passa, com Rupit i Tavertet. Una terra beneïda per rieres, gorgs i salts d’aigua on se sent el silenci. Un massís solcat de camins per recórrer a peu o en bicicleta i fondes on aturar-se a omplir la panxa.
Passejar pels carrers d’Agramunt és sinònim de descobrir el territori amb els cinc sentits. L’art contemporani de Josep Guinovart es viu amb el tacte i a la casa museu Lo Pardal ens endinsem en l’obra experimental de Guillem Viladot. L’església de Santa Maria és un tresor per a la vista i els torrons i la xocolata a la pedra són mel (literalment) per al sentit gustatiu. A través del patrimoni material d’aquesta vila es pot fer un viatge en la història de Catalunya amb parades a cada segle des de l’any 1163, quan el municipi obtingué la carta de població. La que anys enrere fou capital del Comtat d’Urgell és avui la capital catalana del torró.
La plana de Vic és terra de boira, d’embotits, de camps i de bestiar. Ho deia el poeta Jacint Verdaguer: “Una hermosa plana tinguí per bressol; com la vigatana, no en veu altra el sol.” Un indret que manté un equilibri perfecte entre el món rural i l’urbà. Entre la tradició i la modernitat. I també un entorn en què val la pena caminar-hi i badar-hi. Asseure’s un dissabte a la plaça Major de Vic i retrocedir segles enrere fins a l’època medieval.
